Ja està, ja hem gravat i emès el programa número 1 de Tens un racó dalt del món, que els propers dies s'anirà repetint al Canal 21, i que possiblement també es podrà veure via internet (ja us avisaré).Estic content, ja que la televisió és un medi totalment nou per a mi, i penso que ha quedat un programa prou digne, gràcies a l'equip de Canal 21 i al fet de tenir com a primera convidada la Francesca Aliern, l'estimada Paquita, a qui conec bé i amb qui tinc prou confiança.
Ella s'ha endut la primera sorpresa en comprovar que un fragment de la portada del seu llibre No llores, Laura, probablement el més emblemàtic i llegit, forma part del decorat del plató (molt maco, i càlid, per cert). M'he sentit còmode de seguida, tot i que m'és estrany actuar amb naturalitat amb un micròfon a la solapa de l'americana (el cable del qual cal dissimular), un pinganillo a l'orella des del qual et donen instruccions (i que has de procurar que no caigui) mentre parles amb la convidada i mires a una càmera i veus de reüll una pantalla i procures no perdre't definitivament pel guió.
Amb Paquita, cap problema. Hem portat moltes converses, i el meu desig era fer-ne una més. Hem parlat del seu nou llibre, Mans de fang, que comentaré al blog diumenge vinent, s'ha emocionat amb una enquesta feta als carrers de Tortosa, on es demostra que és una escriptora reconeguda i estimada, i hem compartit amb l'audiència algunes de les moltes anècdotes que podria explicar.
També hem fet jocs literaris (com no!), on cal descobrir un anagrama relacionat amb l'obra de l'autora, i Desdefinicions, i he recomanat la visita a un blog, Filant prim, del qual n'he recitat un fragment, i Hassan ha llegit l'inici de Sabó moll, i... molta, molta il·lusió.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada